|
Stefano va néixer a Roma l’any 1969. Va començar a tocar el saxòfon als 13 anys en un petit grup de veïns. Va ser llavors quan va descobrir el jazz i va quedar “enamorat” del to àcid d’Art Pepper. Tan bon punt el va sentir tocar va voler ser com ell... i aquí va començar la seva passió pel Jazz.
Poc temps després va conèixer el seu mestre, el llegendari saxofonista alt Massimo Urbani, que li va ensenyar l’energia, la generositat, i els aspectes psicològic i espiritual de la música.
L’any 1992 Stefano va actuar al “Calvi Jazz Festival”; allà va conviure amb músics francesos per primera vegada, i Jean-Pierre Como el va invitar a actuar a París. Per a Stefano va ser com una revelació, quan hi va arribar es va sentir com si hagués nascut a aquella ciutat...
1994: les seves actuacions ja es feien de manera regular a “SUNSET”, un dels clubs més famosos a la Rue Des Lombards, de la ciutat del Sena. Allà va actuar amb Aldo Romano, Stephane Huchard i Michel Benita. I va ser llavors quan Laurent Cugny, que estava buscant artistes per a ONJ, el va contractar per a un anunci com a solista.
La seva carrera estava en un punt decisiu i no va deixar de col·laborar amb músics com Daniel Humair, Jenny-Clark, Jimmy Cobb, Walter Booker, Nat Adderley i Michel Petrucciani, que va demanar a ell i al seu company, el trompetista Flavio Boltro, que s’unissin al seu nou sextet.
Octubre 1997: Surt al mercat el seu primer àlbum com a líder amb el segell discogràfic BLUE NOTE: “Volare”, amb el qual se’l va nominar als premis “Victoires de la Musique” aquell mateix any.
La tardor de 1998 Stefano va signar amb el segell discogràfic BLUE NOTE, i va sortir al mercat el seu següent àlbum, “A Primera Vista”, compost pel seu màgic quintet: Flavio Boltro a la trompeta, Eric Legnini al piano, Rosario Bonaccorso al contrabaix i Benjamín Henocq a la bateria. És un àlbum que infon respecte i admiració.
El seu tercer àlbum és una meravella, i el va gravar al Daniel Leon Studio de Brussel·les els dies 3 i 4 de juliol de 2000. Per a aquesta ocasió, Stefano es va envoltar de quatre músics excepcionals: el pianista de Blue Note Jacky Terrasson, el virtuosisme del qual està en perfecta harmonia amb el saxofonista, Rosario Bonaccorso al contrabaix i Elvin Jones (l’èpic bateria de John Coltrane).
Elvin Jones, bateria del llegendari John Coltrane, va quedar impressionat amb aquest jove artista i el va contractar per a la seva gira mundial “Elvin Jones Jazz Machine”.
Una de les apostes més segures del panorama del jazz actual.
Discografia:
1993 - Ada Montellanico - The encounter (Philology)
1995 - Aldo Romano - Prosodie (Polygram)
1996 - Enrico Rava - Noir (Label Bleu)
1997 - Aldo Romano - Intervista (Polygram)
1997 - ONJ / Cugny - Mercy, Mercy, Mercy (Polygram)
1997 - Michel Petrucciani - Both Worlds (Dreyfus)
1997 - Stefano Di Battista - Volare (Label Bleu)
1998 - Rita Marcotulli - The woman next door (Label Bleu)
1998 - Stefano Di Battista - A prima vista (Blue Note)
1999 - Flavio Boltro - Road Runner (Blue Note)
2000 - Sergio Coppotelli - The best live (Splasch)
2000 - Stefano Di Battista - Stefano Di Battista (Blue Note)
2005 - Stefano Di Battista – Parker´s Mood (Blue Note)
Formació:
Stefano Di Battista - Saxo alt & soprà
Eric Legnini - Piano
Mathias Allamane - Contrabaix
Frank Agulhon - Bateria
|